diumenge, 14 de desembre del 2008

Setmana 6 : danys col.laterals

Un setmana més i la cosa que no para. Tot i que veus el traginar cada dia dels paletes, els escoltes com piquen les parets que s'han de tirar, com amb la mola tallen els ferros que molesten, un cop puges i et pares a mirar sembla que no hi hagi hagut cap avenç respecte setmanes anteriors. Però al realitat és un altre i no hi ha descans.

Aquesta setmana el tema sostre va tirant. I al mateix temps que s'avança en la construcció hi ha zones del terrat que tenen els dies i les hores comptades. Ja vem comentar el tema del "quartet", en el que li resta una paret per dir-nos adéu definitivament. I l'altre supervivent és l'habitació que es va habilitar per la caldera i que servia de magatzem de multitud de records. Sobretot s'hi van anar amuntegant amb els anys, llibres, quaderns, motxilles, roba, joguines de tota mena i de totes èpoques. Un poti poti d'andròmines que més tard que d'hora hauran d'abandonar el que ha estat el seu emplaçament durant anys per mirar de trobar-los nova ubicació.

Per altre banda el fet de començar unes obres a mitjans de la tardor i en ple hivern pot comportar certes inconveniències sobretot a nivell meteorològic, i m'explico. El fet d'haver hagut d'obrir forats per les bigues, i el fet de construir el sostre doncs ha comportat petits danys col.laterals a d'altres zones de la casa. Mentre hi hagut bon temps, i per bon temps vull dir que ens ha respectat la pluja doncs les petites deficiències no es feien paleses. Però a la que ha caigut forts ruixats s'han fet evidents aquests petits errors. La pluja que no coneix rival, s'ha anat esmunyint pels llocs més insospitats i ha malmès alguns llocs del pis. Res greu, i que no es pugui arreglar amb un bon cop de pintura. Però ara fins que això no se solventi patim cada cop que s'apropen pluges. I sembla ser que la setmana que comença ens espera una de bona.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Setmana 3-4-5 : Sostre, quartet i runes

Van passant les setmanes i la cosa no para. No és que sigui un entès però crec que es va anant complint els terminis establerts. Des de la darrera entrada allà cap a finals de novembre han passat quasi tres setmanes ven llargues. Ens trobem a la recta final del 2008, encetem el mes de desembre i cada vegada queda menys del terrat que hem conegut durant aquests anys i cada vegada va prenent forma el que ha de ser la nova casa. Si ho havien deixat la setmana on eren col.locades i soldades les primeres bigues, tots aquests dies s'han anat construint les primeres parets i no solament això, sinó el que ha de ser el sostre està practicament cobert.
Al llarg de la 3ª setmana, un cop es varen apuntalar les bigues d'acer, es van col.locar les bigues horitzontals que havien d'unir-les. I que havien d'anar formant l'esquelet perquè es poguessin anar posant les totxanes que cobrissin el sostre. Molt a pesar nostre, la llum que havia anat cremant les rajoles del terrant durant tants anys ha anat desapareixent dia rere dia. Tal i com es pot observar en la següent seqüència de fotografies :

Instal.lada el que ha de ser l'estructura definitiva del sostre, la següent fase era anar derruint el que havíem conegut com a "quartet". Habitació crucial en la nostre infància, va néixer de la necessitat de crear un lloc o els tres menuts de la casa tinguessin un espai per poder jugar i desar les seves joguines. Allí, van deixar córrer la seva imaginació muntant les seves històries amb els mítics clics de playmobil. Castells, Forts del far west, granges, cases de safari, helicòpters de rescat, vaixells pirates i perquers. Amb els anys va esdevenir lloc idoni per a multitut de celebracions sobretot aniversaris, ja que permetia tenir a tota la colla gaudint de l'espai del terrat. Però és clar, passen els anys i encara que no ho vulguem ens anem fent grans. El que es podia suposar és que al fer-nos adults, el "quartet" perdria tot sentit i funció. Ufff! res més lluny de la realitat. Els playmobil i argamboys van deixar pas als sofas, a la televisió, vídeo, ordinador i sobretot, sobretot a la playstation. Però això és una altre història.

Juntament amb el progressiu desnonament del "quartet" les parets interiors van alçant-se. Fins i tot el que va anar dibuixant el seu aspecte és el que ha de ser el balcó. En aquestes 4ª i 5ª setmana mentre unes parets anaven desapareixent, d'altres anaven apujant-se. I ara si que definitivament el raig solar ha deixat de penetrar per donar pas a aquesta manta de formigó que cobreix el ja desaparegut terrat.

Cal dir que des d'aquí d'alt la visió comença a ser una altre, i quasi diria que ara si que no hi ha marxa enrere. I per altre part, ja veurem que farem amb la muntanya de runa que mica en mica es va amuntegant aquí dalt. Seguirem informant.