Setmana 13 - 16 : Amunt, amunt i fora

Quasi s’ha consumit un nou mes des de la darrera entrada. Abandonaven els primers 31 dies del 2009 amb l’arribada d’una nova tongada de bigues, de la seva col·locació i observaven com al seu voltant s’anava erigint el que ha de ser el segon pis.

Aquell laberint de petites columnes de ferro que fan la feina se suports de les bigues i que han de mantenir l’estructura fins al muntatge definitiu del sostre han desaparegut. I és que el temps passa, i la cosa no té aturada. Com si d’una colina de formigues es tractés, mica a mica, forat a forat, totxana a totxana, capa de ciment a capa de ciment es van construint la seva llar.


Tot i ser el mes que compte amb menys dies la feina ha estat frenètica i incansable. Les columnes que donaven vida a la bastida han desaparegut per complert. El sostre del segon pis ha seguit les mateixes passes que l’anterior, fins i tot amb la nova visita de la formigonera. Cimentat el sostre, la fase següent no era cap altre que anar preparant el terreny per la darrera estació, la gran terrassa que conviurà amb la que ha de ser la nova versió de l’enyorat “cuartillo”.


A mesura que la cosa pujava i pujava, com si de la bíblica torre de babel es tractés ( amb unes proporcions un xic més humils ). La vista de qual es gaudeix des de les alçades és a l’hora que magnífica una cosa meravellosa.


Poder observar el barri, les voreres, la carretera, els carrers entre els quals has viscut tota la teva punyetera vida, i que has travessat milers i milers de vegades sense prestar-li ni la més mínima atenció. Com deia observar tot això des d’una nova perspectiva és una sensació difícil de definir. D’una cosa que n’estic segur que les nits estrellades seran una delícia disfrutar-les asseguts a la terrassa.

Aquí teniu, l'arteria principal de Masrampinyo. La muntanya que domina la vall vigilant, espectant, dominadora. Tot preparant-se per anar a dormir amb un cel blau que s'enfosqueix mica en mica donant pas a la foscor de la nit i el regnat de la lluna.

Setmana 11-12 : Quatre parets

Des d'aquí dalt les coses es veuen d'un altre manera. Sembla que la grisor del mes passat s'ha convertit en una llum radiant. Llum del sol que ens permet observar amb més claror els avanços d'aquests dies.

Després de les intenses pluges del més de desembre, el gener sembla que ens oferia una petita treva. Treva que s’aprofità per avançar en la construcció del segon pis. Les bigues que l’han de sostenir ja estaven ficades i soldades.

Ara era el torn dels embans, dels suports per anar apuntalant el sostre final. Tot plegat converteix el paisatge en una mena de laberint interminable de petites barres de ferro i taulons de fusta amb els que s’ha d’anar en compte per no fotre’s de morros. I cal dir, que en aquella alçada a la que ja ens trobem no seria qüestió.

Com veieu la cosa va anar agafant forma, ¡¡ sembla mentida !! . Fins i tot es van anar veient els petit detalls, com són el forat que haurà de servir perquè s’instal·li el que presumiblement ha de ser l’ascensor. Uff quin luxe. Vaja, que en el sumun de la comoditat, un elevador que els condueixi de la planta baixa fins a la porta de casa. Bé, suposo que a la llarga ho agrairem i més quan arribem un xic perjudicats d’alguna celebració o de la feina i la darrera cosa que ens vindrà de gust és pujar esglaó rere esglaó fins a casa.

Setmana 7-8-9-10 : Nadal passat per aigua

Com podeu observar les vacances de Nadal s’han allargat un xic pel que fa a l’actualització del blog. Tot i aquest prolongat parèntesi les coses segueixen el seu camí i no s’aturen. Les coses les varem deixar amb el sostre del primer pis i el que ha de ser el terra del segon en una fase embrionària. Doncs bé, just abans d’anar-nos tots plegats a unes merescudes vacances nadalenques una segona visita de la grua serviria per col·locar les plaques i el ciment necessari per anar cobrint el sostre.

Com podeu observar el braç allargat de la grua feia els continus viatges per abastir els paletes del material necessari per anar finalitzant la seva feina. I fou en aquest fase quan revestiren el sostre amb ciment per mirar de tapar els màxims forats en previsió del llarg Nadal que ens esperava.

Llarg i mogudet diria jo. Els paletes van decidir passar aquestes festes a casa seva, a la llunyana Polònia. I la resta de nosaltres doncs a caseta. El que no intuirem cap de nosaltres és el Nadal que ens cauria a sobre. Caure, i mai millor dit. Resulta que tots plegats esperant fred, vent com venia sent habitual els darrers anys. I vet aquí que ens topem amb un dels Nadals més plujosos de les últimes dècades. L’equació va resultar fatídica. Forats per tot arreu + forats no tapats del tot + pluja abundant = goteres a tuti ple.

Els dies de Nadal i Sant Esteve a part de degustar els canalons i pollastre farcit, ens tocà agafar el motxo i els cubells per evitar que el pis es convertís en un immens bassal d’aigua. Però la història no acabava aquí, com l’aigua no parava de caure, i ja sabem que la natura és molt poderosa, per més motxo i per més cubell o galleda que s’utilitzés, l’aigua es continuava filtrant pels indrets més insospitats. Solució, doncs una estructura més pròpia dels “invents del TBO”. Una placa per aquí, una altre placa per allí i s’aconseguí que gran part de l’aigua que regalimava i anava a parar al forat just a sota del pis, doncs anés a caure al desaigua.

Com veieu en la seqüència de fotografies, i tot i que alguns podeu ser quelcom d’escèptics de vegades l’enginy de l’home és una cosa increïble.

Passaren les festes i tornaren a la feina. El primer que calia fer era mirar de tapar els forats i arreglar allò que fes falta per evitar que si es tornaven a produir uns pluges com les de Nadal, el resultat fos diferent. Evitant a tot costa filtracions. Complert el primer objectiu, el següent pas era de nou una visita de la grua. En aquesta ocasió per dur les bigues que servirien d’esquelet del segon pis. Com en la vegada anterior, el trasllat i col·locació de les bigues obtingué el suport dels anomenats “Senyors de l’Acer”.

En les imatges següents podeu observar com dirigeixen, col·loquen i fins i tot apuntalen i solden les columnes d’acer.

Podeu veure també com a més d’un, tot i el fred i la feina se li dibuixa un ampli somriure a la cara. No hi ha res millor que anar a treballar content.

Resultat de tota la feina realitzada, doncs tot llest per poder anar entotxanant la segona residència.