Des d'aquí dalt les coses es veuen d'un altre manera. Sembla que la grisor del mes passat s'ha convertit en una llum radiant. Llum del sol que ens permet observar amb més claror els avanços d'aquests dies.
Després de les intenses pluges del més de desembre, el gener sembla que ens oferia una petita treva. Treva que s’aprofità per avançar en la construcció del segon pis. Les bigues que l’han de sostenir ja estaven ficades i soldades.
Ara era el torn dels embans, dels suports per anar apuntalant el sostre final. Tot plegat converteix el paisatge en una mena de laberint interminable de petites barres de ferro i taulons de fusta amb els que s’ha d’anar en compte per no fotre’s de morros. I cal dir, que en aquella alçada a la que ja ens trobem no seria qüestió. 
Com veieu la cosa va anar agafant forma, ¡¡ sembla mentida !! . Fins i tot es van anar veient els petit detalls, com són el forat que haurà de servir perquè s’instal·li el que presumiblement ha de ser l’ascensor. Uff quin luxe. Vaja, que en el sumun de la comoditat, un elevador que els condueixi de la planta baixa fins a la porta de casa. Bé, suposo que a la llarga ho agrairem i més quan arribem un xic perjudicats d’alguna celebració o de la feina i la darrera cosa que ens vindrà de gust és pujar esglaó rere esglaó fins a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada